29 de junio de 2009
Opinión de la ACCA sobre el cultivo de transgénicos en Cataluña

OPINIO ACCA SOBRE EL CULTIU DE TRANSGÈNICS A CATALUNYA
Des del respecte que ens mereixen tores les iniciatives que es facin sobre aquest o altres temes alimentaris que puguin interessar a la societat, no podem deixar d'expressar la nostra opinió sobre la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya lliura de transgènics.
1) Totes les varietats de blat de moro transgènic utilitzades a Catalunya i també a Europa, han passat per uns molt estrictes procediments d'aprovació per part de les autoritats de la Unió Europea. Comitès molt severs i completament independents, seleccionats per l'Agencia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), han avaluat les propostes i han donat el seu informe favorable a la seva aprovació per les autoritats de la UE.
2) L'ACCA coneix i acata aquesta legalitat i defensa la credibilitat d'aquestes institucions i també dels procediments emprats en el procés d'aprovació d'aquestes varietats modificades genèticament.
3) Els agricultors, els transformadors i també els consumidors finals tenen el dret a decidir si utilitzen o no un producte que de manera legal està en el mercat. ACCA ha de defensar la llibertat d'utilització i comercialització de varietat modificades genèticament, legalment autoritzades per les autoritats competents.
4) Cal informar a la opinió publica sobre les avantatges de la Biotecnologia aplicada als aliments per superar el temor dels efectes negatius sobre la salut. Que contrasta la opinió positiva que genera la Biotecnologia aplicada a la medicina y la farmacologia.
5) No es correcta atribuir al cultiu de blat de moro transgènic la pèrdua de biodiversitat, ja que des de principis del segla passat, es ve practicant la hibridació (encreuament per millora genètica clàssica), i cada any els agricultors adquireixen dels subministradors de llavors les noves varietats hibrides que venen a substituir a les anteriors. Per garantir la conservació de varietats naturals i antigues existeixen els anomenats bancs de llavors.
6) No es correcta atribuir al cultiu del blat de moro transgènic efectes negatius sobre el medi ambient, sinó tot el contrari ja que es redueix l’ús d'insecticides, que son necessaris en cas del conreu de les varietats hibrides i mes per les varietats autòctones
7) Com associació científica des de l'ACCA defensem la utilització de les noves tecnologies quan s'ha demostrat amb rigor científic, que aporten millores a les existents i no causen perjudicis. En aquest cas cal recolzar l'ús de varietats vegetals transgèniques que ajuden per una banda a la competitivitat de la nostra agricultura i a la indústria elaboradora d'aliments segurs per als consumidors, i per l’altre banda al millor desenvolupament de la recerca a Catalunya.
Maig 2009
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE L’ALIMENTACIÓ
Fuente: http://acca.iec.cat/cat/noticia.php?id=136
Des del respecte que ens mereixen tores les iniciatives que es facin sobre aquest o altres temes alimentaris que puguin interessar a la societat, no podem deixar d'expressar la nostra opinió sobre la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya lliura de transgènics.
1) Totes les varietats de blat de moro transgènic utilitzades a Catalunya i també a Europa, han passat per uns molt estrictes procediments d'aprovació per part de les autoritats de la Unió Europea. Comitès molt severs i completament independents, seleccionats per l'Agencia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), han avaluat les propostes i han donat el seu informe favorable a la seva aprovació per les autoritats de la UE.
2) L'ACCA coneix i acata aquesta legalitat i defensa la credibilitat d'aquestes institucions i també dels procediments emprats en el procés d'aprovació d'aquestes varietats modificades genèticament.
3) Els agricultors, els transformadors i també els consumidors finals tenen el dret a decidir si utilitzen o no un producte que de manera legal està en el mercat. ACCA ha de defensar la llibertat d'utilització i comercialització de varietat modificades genèticament, legalment autoritzades per les autoritats competents.
4) Cal informar a la opinió publica sobre les avantatges de la Biotecnologia aplicada als aliments per superar el temor dels efectes negatius sobre la salut. Que contrasta la opinió positiva que genera la Biotecnologia aplicada a la medicina y la farmacologia.
5) No es correcta atribuir al cultiu de blat de moro transgènic la pèrdua de biodiversitat, ja que des de principis del segla passat, es ve practicant la hibridació (encreuament per millora genètica clàssica), i cada any els agricultors adquireixen dels subministradors de llavors les noves varietats hibrides que venen a substituir a les anteriors. Per garantir la conservació de varietats naturals i antigues existeixen els anomenats bancs de llavors.
6) No es correcta atribuir al cultiu del blat de moro transgènic efectes negatius sobre el medi ambient, sinó tot el contrari ja que es redueix l’ús d'insecticides, que son necessaris en cas del conreu de les varietats hibrides i mes per les varietats autòctones
7) Com associació científica des de l'ACCA defensem la utilització de les noves tecnologies quan s'ha demostrat amb rigor científic, que aporten millores a les existents i no causen perjudicis. En aquest cas cal recolzar l'ús de varietats vegetals transgèniques que ajuden per una banda a la competitivitat de la nostra agricultura i a la indústria elaboradora d'aliments segurs per als consumidors, i per l’altre banda al millor desenvolupament de la recerca a Catalunya.
Maig 2009
ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE L’ALIMENTACIÓ
Fuente: http://acca.iec.cat/cat/noticia.php?id=136
Etiquetas: Biotecnología, España, Seguridad alimentaria
23 de junio de 2008
Novedad editorial

- Juan López Villar, "Derecho y transgénicos: regulando incertidumbre". Atelier, Barcelona (2008) 426 págs.
En esta obra el Dr. Juan López Villar realiza un análisis meticuloso y exhaustivo del marco jurídico actual de la normativa de los OMG o transgénicos a nivel internacional y comunitario, particularmente en el ámbito de la agricultura y la alimentación. En este contexto, el autor ofrece una visión global del debate político, científico, legal y socioeconómico de los transgénicos, desde el descubrimiento del ADN recombinante, hasta el controvertido debate sobre los alimentos y cultivos modificados genéticamente.
El Dr. López Villar profundiza en el análisis del citado marco legal comunitario y su complejo procedimiento de autorización, acompañándolo con la descripción de la evolución de los productos transgénicos en la UE desde 1991 hasta hoy. Al panorama comunitario se acompaña un análisis histórico y legal del primer acuerdo internacional legalmente vinculante en la materia: el PBC. En la monografía objeto de nuestra reseña se incluye también un breve repaso al enfoque normativo estadounidense en la materia, cuya descripción es imprescindible para un adecuado entendimiento de los orígenes de la controversia jurídica, científica, socioeconómica y política generada alrededor de los transgénicos en los últimos quince años.
.
Para más información: http://www.atelierlibros.es/index.asp
En esta obra el Dr. Juan López Villar realiza un análisis meticuloso y exhaustivo del marco jurídico actual de la normativa de los OMG o transgénicos a nivel internacional y comunitario, particularmente en el ámbito de la agricultura y la alimentación. En este contexto, el autor ofrece una visión global del debate político, científico, legal y socioeconómico de los transgénicos, desde el descubrimiento del ADN recombinante, hasta el controvertido debate sobre los alimentos y cultivos modificados genéticamente.
El Dr. López Villar profundiza en el análisis del citado marco legal comunitario y su complejo procedimiento de autorización, acompañándolo con la descripción de la evolución de los productos transgénicos en la UE desde 1991 hasta hoy. Al panorama comunitario se acompaña un análisis histórico y legal del primer acuerdo internacional legalmente vinculante en la materia: el PBC. En la monografía objeto de nuestra reseña se incluye también un breve repaso al enfoque normativo estadounidense en la materia, cuya descripción es imprescindible para un adecuado entendimiento de los orígenes de la controversia jurídica, científica, socioeconómica y política generada alrededor de los transgénicos en los últimos quince años.
.
Para más información: http://www.atelierlibros.es/index.asp
.
Etiquetas: Biotecnología, Derecho alimentario, EE.UU., España, Libro, Unión Europea
19 de abril de 2008
Novedad editorial: Derecho de la biotecnología

● Pablo Amat Llombart, "Derecho de la biotecnología y los transgénicos". Tirant lo blanch, Valencia (2008) 382 págs.
Una obra muy completa en la que se examina el camino recorrido hasta la moderna biotecnología y la difusión de sus aplicaciones en el sector agrario y agroalimentario.
Entre los diversos capítulos y apartados que se encuentran en su índice destacan los siguientes:
- Cuestiones conflictivas y aplicaciones positivas generadas por la biotecnología y la utilización de OMGs.
- Posición de la opinión pública y los consumidores frente a la biotecnología y los OMGs: entre la desconfianza y el rechazo.
- Principio de precaución o cautela.
- Régimen jurídico de los organismos, alimentos y piensos modificados genéticamente.
Cabe destacar que el autor aborda todos estos temas con objetividad, aportando una información tan pertinente como útil.
Para más información:
http://www.tirant.com/detalle?articulo=8498760194&titulo=Derecho%20de%20la%20Biotecnología%20y%20los%20Transgénicos
Etiquetas: Biotecnología, Derecho agrario, Derecho alimentario, España, Libro, Unión Europea

